La violència té premi

Els aficionats al futbol espanyol del món sencer ja saben com de barat surt ficar el dit a l'ull a un adversari de forma covarda. Els nens ja són conscients que l'agressió gens edificant de l'entrenador del Reial Madrid José Mourinho al segon del Barça, Tito Vilanova, que va voltar els cinc continents és considerada per la justícia esportiva espanyola com una falta lleu. Sí, lleu, perquè el jutge únic del Comitè de Competició va acordar abans d'ahir imposar una sanció de només dos partits a José Mourinho i un a Tito (que no Pito) Vilanova per l'episodi del partit de tornada de la Supercopa, quan a punt d'acabar el matx el tècnic de l'equip blanc va ficar el dit a l'ull a l'ajudant de Pep Guardiola, mentre que aquest va respondre amb un cop al clatell del portuguès. Com que la sanció és inferior a quatre partits, els dos tècnics hauran de complir la seva part en la mateixa competició; és a dir, el proper cop que intervinguin a una Supercopa d'Espanya (potser l'any vinent o mai).

Un altre dit a l'ull (anàlisi de Sergi Pàmies)

Una justícia cega, un segon entrenador borni i un agressor que acaba rebent un càstig que no s'ajusta a la falta comesa i que contemporitza amb el joc brut. Aquest és el resum d'un episodi que, per sort o per desgràcia, arrossega la pena del telenotícies, amplificació universal de la vergonya, repetida a càmera lenta fins a estimular les terminals més mandroses de la memòria. Més enllà d'aquell dia, tot és burocràcia anacrònica, caspa processal de jutge únic i medieval i l'escenografia vodevilesca d'uns comitès federatius que, malgrat el xivarri, poden presumir de pertànyer a una estructura campiona del món.

La coherència del jutge és absoluta: respon a una tradició de disbarats emparats per reglaments contradictoris redactats sota els efectes d'una digestió difícil. Cal agrair-los que hagin fet públic aquest veredicte falsament salomònic en una setmana sense competicions. Això ens ajudarà a mantenir viva la indústria dels escarafalls i a valorar la superioritat del joc en comparació amb tot el que passa gespa enllà. A un episodi ridícul li corresponia una sentència grotesca. Però, sobretot, no perdem el sentit de les prioritats: l'important d'aquell dia no va ser el dit a l'ull sinó la victòria que va provocar la reacció de Mourinho.