Segunda (y última parte) de la columna de opinión publicada hace un par de días en 'La Vanguardia' por el periodista y escritor Quim Monzó. Si la primera parte ponía en evidencia la coherencia de Josep Anglada y su PxC, en esta segunda asistiremos a una radiografía todavía más incisiva del personaje en cuestión.
En qualsevol cas, el PxC fa el paperina. Fa el paperina si és veritat que Sánchez s'havia cregut que els negres se li oferien a enganxar cartells. Aquest home vol ser alcalde de Manlleu? Jo, si fos xenòfob, per liderar les meves ànsies racistes municipals no votaria mai un home tan curt com aquest. Amb la segona excusa també fan el paperina. Si Anglada fos coherent amb el que predica, per molt que hagin contractat els serveis d'una empresa, si aquesta empresa li envia pakistanesos, rescindiria immediatament el contracte. Perquè és evident que algú en farà fotos i això el deixarà en evidència. Una altra llumenera.
La carrera de Josep Anglada és impressionant. Amb el nom de José Anglada va militar durant anys a Fuerza Nueva i va ser candidat pel Frente Nacional de Blas Piñar. Encabat, com que no li quedava gaire res on aferar-se, ell, que amb camisa negra i el braç enlaire somiava tornar Espanya al bon camí, es va canviar el nom a Josep i va provar a veure si, dissimulant i agitant les aigües de la xenofòbia comarcal, treia el ventre de pena. Però li costa tant dissimular... Fa tot just vuit anys, al Canal 9 va declarar el seu amor per l'àguila franquista: "Porto l'àguila al cor, però políticament ara no m'interessa explicar-ho". Doncs, si no t'interessa explicar-ho, no ho expliquis, gamerús.
No hay comentarios:
Publicar un comentario