Hoy empiezo un especial sobre mi barrio, Sarrià (Barcelona). Llevo viviendo en este barrio más de un cuarto de siglo y aunque hay muchas cosas que deberían mejorarse me siento bastante orgulloso de ser un vecino de Sarrià. Por ello voy a explicar un poco de historia de este barrio. La información que a continuación expondré está obtenida del número cero del diario gratuito 'El follet' (Cerdenya, Sarrià, Sitges) de febrero de 2010. Dejo la transcripción original en catalán. Posteriormente iré ampliando la información.
La dita popular "Sarrià: vents, torrents, torres i convents" reflexa la personalitat que sempre ha tingut el barri.
Ja el 986, el llinatge dels Sarrià utilitzava, com a distintiu, la petxina, com a símbol que més endavant ha fet referència al segell municipal, que pujà en importància al segle XIII i XIV. Durant el 980 el poble de Sarrià tenia una extensió que doblava la actual. Des de Sant Cugat, incloent Sant Gervasi (terme que fins més tard no aparegué) fins a la riera de Vallcarca; pel costat sud, arribava a Santa Maria de Sants, i per ponent, a Sant Just Desvern i Vallvidrera.
Es diu que el nucli de la població inicial era la segrera de Sant Vicenç. El 1249 fou l'any en què el primer municipi de Barcelona es consolidà, a causa d'uns privilegis otorgats pel rei Jaume I. Però fins al 1249, els afores de Barcelona eren considerats com a llocs d'horts i de vinya; tot i que legislativament, funcionava igual. A partir de l'any 1334, l'abadessa del Monastir de Pedralbes intercanvià un territori que posseïa a Premià per un altre de Sarrià, propietat del Bisbat de Barcelona, raó per la qual Sarrià passa a ser de la propietat feudal del Monestir.
Continuarà...
La dita popular "Sarrià: vents, torrents, torres i convents" reflexa la personalitat que sempre ha tingut el barri.
Ja el 986, el llinatge dels Sarrià utilitzava, com a distintiu, la petxina, com a símbol que més endavant ha fet referència al segell municipal, que pujà en importància al segle XIII i XIV. Durant el 980 el poble de Sarrià tenia una extensió que doblava la actual. Des de Sant Cugat, incloent Sant Gervasi (terme que fins més tard no aparegué) fins a la riera de Vallcarca; pel costat sud, arribava a Santa Maria de Sants, i per ponent, a Sant Just Desvern i Vallvidrera.
Es diu que el nucli de la població inicial era la segrera de Sant Vicenç. El 1249 fou l'any en què el primer municipi de Barcelona es consolidà, a causa d'uns privilegis otorgats pel rei Jaume I. Però fins al 1249, els afores de Barcelona eren considerats com a llocs d'horts i de vinya; tot i que legislativament, funcionava igual. A partir de l'any 1334, l'abadessa del Monastir de Pedralbes intercanvià un territori que posseïa a Premià per un altre de Sarrià, propietat del Bisbat de Barcelona, raó per la qual Sarrià passa a ser de la propietat feudal del Monestir.
Continuarà...
No hay comentarios:
Publicar un comentario