A continuació exposo la primera part de una columna d'opinió de Pilar Rahola publicada avui dimecres dia 21 de setembre a 'La Vanguardia' edició catalana.
És evident que els palestins saben jugar al mus amb l'opinió pública. I per això dominen la tècnica de l'envit, convençuts que fins i tot quan provoquen situacions explosives són vistos com a víctimes. No importa que no hagin complert cap de les resolucions que afecten al conflicte, com la 242, que obliga al reconeixement d'Israel, o la 338, que insta al final de les accions violentes. No importa, perquè el món ha decidit que és Israel qui no les compleix. I és cert, però què va ser primer, l'ou o la gallina? Com es poden complir les resolucions d'un conflicte si una de les parts se les passa per allò que no sona?
Tampoc no importa que les zones properes a Gaza visquin amb míssils diaris sobre els seus caps i que es comptin per milers els que han caigut sobre territori israelià. No importa, perquè el món ha decidit que només hi ha un agressor, i sens dubte és Israel. I així hem conviscut sense immutar-nos amb anys de terrorisme. Per no importar tampoc importa l'educació en l'odi de generacions senceres de palestins, comandats per un Hamas que milita en una ideologia misògina, antioccidental i tirànica. No importa perquè sempre tindrem un colon radical per ensenyar a la televisió, com si fos equiparable el fenomen del fonamentalisme islàmic planetari als religiosos jueus.
No hay comentarios:
Publicar un comentario