A continuació exposo la segona part de una columna d'opinió de Pilar Rahola publicada el passat dimecres dia 21 de setembre a 'La Vanguardia' edició catalana.
I això no significa que no siguin un problema, però Israel ha demostrat que quan s'ha avançat en la pau (llegeixi's el Sinaí o Gaza) els colons han estat desallotjats. Tanmateix, tampoc no importa la història real, perquè el relat inventat sobre el conflicte combina molt millor amb els prejudicis d'uns i els interessos de gairabé tots. I què importa que aquest petit país estigui envoltat de països membres de l'ONU que financen i preparen organitzacons que volen destruir Israel? Què importa si en realitat a molt pocs el importa la supervivència dels israelians? Per això mateix tampoc no importa que Iran avanci en el seu procés nuclear i ja estigui produint urani, malgrat ser coneixedors que ha amenaçat Israel amb la destrucció total. Iran? A qui preocupa Iran mentre tinguem Israel per culpar-lo de tots els mals? I no importa que tots els actes israelians hagin respost a guerres o atacs dels seus enemics, perquè un sol tanc movent-se per Cisjordània ja assenyala l'eterna culpa jueva.
Per això mateix, no importarà gens que l'envit de Mahmud Abbas al Consell de Seguretat no serveixi per avançar en la resolució del conflicte, perquè al capdavall ajudarà a quallar la foto de la víctima i el culpable i així els devoradors d'israelians que pul·lulen pel món podran confirmar la seva visió maniquea. No importa gens perquè el que importa de veritat és la creació d'un Estat palestí, sinó la desestabilització permanent de l'Estat israelià. I per això l'envit resultarà útil. Per acabar amb el conflicte? Molt al contrari, per aguditzar-lo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario