A continuación expongo la primera parte de una columna de opinión de Pilar Rahola publicada ayer viernes día 3 de septiembre en 'La Vanguardia' edición catalana.
Catalunya potinejada
No hi ha cap altra manera de pensar Espanya, que la que truca tossudament al portal de la història? I aquesta agitada i atzarosa terra, no és capaç de crear líders polítics que hi vegin més enllà del nas de la seva ancha Castilla? Sens dubte la democràcia ho digereix tot i si un acord amaga maldats intrínseques, sempre es blanqueja amb la bondat irrefutable d'una suma parlamentària. Tinc la majoria, ergo tinc la raó polític, com si la gestió de las res pública només fos l'expressió simple de la pitjor aritmètica. Tanmateix la dura prosa de la política amaga sensibilitats líriques que mereixen molta més prudència, i quean es prenen decisions que afecten seriosament un territori, i es fa menystenint públicament el govern de l'esmentat territori, no sols estan menyspreant la lírica, sinó que protagonitzen la vella èpica de la conquesta. Com es pot canviar la Constitució afectant de forma directa Catalunya, sense tenir en compte Catalunya? I com és possible que es potinegi la Carta Magna, trencant sense complexos els consensos mínims que l'esmentat text necessita? És cert que la memòria no és una virtut habitual de la polític, però malgrat l'oblit o la ignorància (que de tot hi ha en aquest mercat a cent del que surten alguns líders), vull creure que fins i tot aquests líders saben que Espanya va néixer a la democràcia amb el consens de la transició, i que sense Catalunya aital consens mai no hauria existit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario