Segunda (y última parte) de la columna de opinión publicada hace un par de días en 'La Vanguardia' por la periodista Pilar Rahola.
(...)
Però sembla que importa poc, perquè cada vegada que PP iPSOE aconseguiexen fer-se amics i s'abracen com nenes acabades de perdonar, s'obliden de qui són i es creuen déus menors. I és aleshores quan tracten Catalunya com si fos una prostituta. Al capdavall, tant se'ls en dóna, el se criteri, si la utilitzen quan volen i a sobre no li paguen els serveis! Zapatero i Rajoy, Rajoy i Zapatero i les seves respectives claques (algunes d'elles desgraciadament catalanes) s'han comportat com si fossin els amos del corral, entrant a la cristalleria espanyola com si fossin en remat. Sens dubte diran que només és una petita modificació, que es tracta de diners, de crisi, de contenció del dèficit, que les autonomies bla, bla, bla, però el cert és que acaben de recordar-nos que només ens volen callats i pagant. ret que... ens necessitin ocasionalment, perquè aleshores es tornen hidalgos i apel·len ràpidament al sentit d'Estat, a la responsabilitat catalana..., convençuts que fa segles que ens han pres el pèl i la mesura. I aquí estan, doncs, no perdent cap oportunitat per perder-les totes en la seva relació amb Catalunya, potser perquè mai no han cregut realment en la comprensió mútua, sinó en el dret històric de cuixa. El problea és que ells el cuinen i nosaltres hem de pagar sempre el guisat i la barrabassada.
Certament res nou sota el sol d'aqests líders mediocres, centralistes i antics. Res de nou, però tot molt, molt carregós.
No hay comentarios:
Publicar un comentario