El 17 a les 17. El 17 de juliol de 1936, a les cinc de la tarda, havia de començar la rebel·lió militar al Marroc, per estendre's a Espanya de mica en mica entre el 18 i el 21 de juliol. Aquest és un diari d'una conspiració militar que des del primer dia va projectar una carnisseria.
Diumenge 16 de febrer: Contra les urnes
El Front Popular venç de forma justa a les eleccions a les Corts, amb 4,6 milions de vots, 151.000 més que la unió de les dretes. El progrma frontpopulista propugna reprendre les reformes socilas promeses amb l'adveniment de la Segona República. El general Francisco Franco, cap d'Estat Major, i el líder dretà José María Gil-Robles proposen anul·lar les eleccions i una acció militar immediata, que el director de la Guàrdia Civil i el ministre de la Guerra rebutgen. El menypreu a la via democràtica no serà conseqüència de la gestió del Govern d'esquerres, sinó la reacció que militars, dretes i església es plantegen d'entrada davant la derrota electoral.
Divendres 21 de febrer: Mesures preventives
El nou Govern d'Azaña, un gabinet republicà moderat, sense ministres socialistes, destina a comandaments perifèrics els militars més perillosos: Franco a les Canàries, Goded a les Balears i Mola a Pamplona. Irònicament, auqesta decisió dibuixa quin serà el mapa de l'aixecament militar.
Diumenge 8 de març: La primera reunió
Primera reunió a Madrid "per acordar un aixecament que restablís l'ordre", hores abans de la marxa de Franco. Hi asisteixen Mola, Franco, Rodríguez del Barrio, Fanjul, Varela, Orgaz, Saliquet i Kindelán. Es reconeix l'exiliat Sanjurjo com a cap. Franco insisteix a esperar que la situació s'agreugi.
Divendres 14 de març: Bravates falangistes
José Antonio Primo de Rivera, detingut després que pistolers falangistes tirotegessin el dirigent socialista Luis Jiménez de Asúa. Des de la presó cridarà a una "gran tasca de reconstrucció nacional" que arribarà després d'una "santa croada de violència".
No hay comentarios:
Publicar un comentario