En defensa d'Israel
Confesso la meva indignació per la carta de Xavier Serret (“El seu nom és Palestina”, 10/VI/2011), on obertament nega a Israel el dret d’existir i demana que s’anomeni Palestina. La versió que dóna del naixement d’Israel és falsa: el 1948 l’ONU va aprovar la partició del mandat britànic a la zona en dues parts. Israel la va acceptar i els àrabs no. Exèrcits de set països àrabs van atacar Israel i milions de persones es van convertir en refugiats a països veïns que sempre els han negat qualsevol dret. No es així a Israel, on des de l’any 1952 els àrabs són ciutadans de ple dret. Afegeix que “el 1924 a Palestina hi convivien en pau musulmans, jueus, cristians, etcètera”, donant a entendre que després no va ser així per culpa d’Israel. Li aconsello que consulti els pogroms antijueus dels anys 20 a la zona per entendre que aquest oasi de pau islàmica palestina no era així. Actualment no hi ha milions de palestins expulsats de la seva terra que no poden tornar; hi ha milions de palestins utilitzats pels governs com a justificació pel seu antisemitisme. La idea que un Israel conquerit a sang i foc pels palestins sigui una república laica governada per l’islam on els jueus tinguin dret a viure amb els palestins en pau i amb igualtat és absurda. JORDI ROS ENSEÑAT
Carta dels lectors apareguda en l'edició de 'La Vanguardia' del dimarts, 14 de juny de 2011.
No hay comentarios:
Publicar un comentario