Això escrivia un lector del meu web anomenat Josefus fa tot just dos dies: "Divendres van caure dos míssils Grad a Ber Tuvia i avui, després de que un helicòpter fes caure 5 terroristes que preparaven llançaments contra Israel, n'han caigut més de vint. Revisant la premsa internacional veig que ningú no informa d'aquesta acció, esperant la reacció d'Israel per qualificar-la d'exagerada". I Josefus tenia, com sempre, raó. La informació sobre els coets, que van tornar a caure a Israel l'endemà de l'alliberament de més de mil presoners palestins (més de la meitat implicats en atemptats sagnants), no ha interessat a ningú. En canvi la reacció israeliana ha alimentat un més dels molts titulars que conformen la imparable demonització d'aquest país. És el procés de sempre: Israel ha d'aguantar-ho tot. I què és tot? Vejam: Israel ha d'aguantar que païssos poderosos com l'Iran financin un exèrcit de milers d'islamistes radicals, l'únic objectiu dels quals és destruir el seu país. Si no fa res, Hizbul·lah va creixent com a amenaça imparable, i ja és més gran que l'exèrcit del Líban. Si fa alguna cosa, Israel és un país bèl·lic, imperialista i assassí. També ha d'aguantar que tots els acords per distensionar la situació acabin amb caigudes de míssils per part de les organitzacions gihadistes ubicades a Gazah. Si no respon, li cauen míssils. Si respon, és un país bèl·lic, imperialista i assassí.
I sens dubte, per molts acords de pau plantejats i per molts Camp David avortats, ningú no culparà els palestins dels fracassos, perquè la condició de víctimes eternes els immunitza contra les seves pròpies irresponsabilitats. Israel també ha d'aguantar que païssos teòricament amics com Turquia o Egipte el fuetegin amb flotilles, o amb entrades d'armes per qualsevol racó vulnerable o amb menyspreus diplomàtics. I si respon, és un país bèl·lic, imperialista i assassí. I malgrat els seus esforços en els camps científics, de la dotació de recursos per a la investigació, malgré dedicar la majoria del seu pressupost a defensa, i malgrat donar al món alguns premis Nobel, ha d'aguantar ser demonitzat i odiat. Com em va dir un intel·lectual israelià: "Sabem que estem sols, però, en quin moment de la història no hem estat sols?". I ara ve allò de l'ONU, la Unesco i el tutti quanti que s'hi afegirà. Poc importa que en un conflicte les dues parts han de trobar el seu camí, poc importa la ingerència bèl·lica de païssos de la zona, el menyspreu a les víctimes israelianes, la culpa àrab en les dècades de guerres i terrorisme, poc importa tot, perquè els organismes internacionals no estan per promocionar la pau, sinó per aixecar la bandera de l'activisme ideològic. Ara només queda demanar a la Unesco que els diners que no li donaran els EUA els hi donin les dictadures islàmiques, aquelles que tant fan per promocionar la ciència, la cultura i la democràca.
Columna d'opinió de Pilar Rahola publicada el dia 3 de novembre al diari 'La Vanguardia'.
No hay comentarios:
Publicar un comentario