L'astronomia és la ciència més antiga. Civilitzacions com la babilònica o l'egipcia, al voltant de l'any 3000 a.C., ja es fixaven en el cel, i també hi ha evidències que molts monuments prehistòrics van ser construïts seguint alguna relació amb el Sol, la Lluna o els estels. Els motius de l'home per estudiar el cel són molts, i la majoria han anat canviant al llarg de la història. Recordem que l'home ha evolucionat per sobreviure, no per comprendre l'Univers. Però en temps molts antics, l'home es va adonar que el fet de mirar el cel el podia ajudar a sobreviure, ja que molts fenòmens que succeeixen a la Terra de manera cíclica, com els dies i les nits, o els períodes de pluges, fred i calor, semblaven clarament relacionats amb certs canvis de posició en els astres. Per exemple, la sortida heliacal (moment de l'any en què un astre comença a ser visible) de l'estrella Sírius assenyalava als egipcis que s'apropava el moment de la crescuda del riu Nil, i per als polinesis indicava l'arribada del fred de l'hivern.
Les estacions de l'any s'expliquen per la inclinació de l'eix de rotació de la Terra en relació amb el pla del sistema solar, que fa que els rajos del Sol ens arribin amb una inclinació diferent segons el lloc geogràfic i el moment de l'any. Però, com és que es veuen estels i constel·lacions diferents segons l'època de l'any? Avui en és molt fàcil explicar-ho.
No hay comentarios:
Publicar un comentario