jueves, 3 de noviembre de 2011

El cel i les estacions de l'any (i II)


El nostre planeta orbita al voltant del Sol amb un període de 365 dies, encara que des de la nostra perspectiva sembla que sigui el Sol el que descriu una volta a l'esfera celest, de manera que traça un camí a través de les constel·lacions del zodíac en una línia que es coneix com eclíptica. De dia no podem veure les estrelles a causa de la brillantor del Sol i de la dispersió de la seva llum en l'atmosfera. Al llarg de les estacions de l'any, diferents constel·lacions ens són invisibles a causa de la posició del Sol en l'esfera celest, i és per això que en els mesos d'estiu no podem contemplar Orió a la nit, però sí les constel·lacions del Cigne, Hèrcules, Escorí o Sagitari, entre d'altres. D'aquí a unes setmanes, tanmateix, la nostra perspectiva haurà canviat i el Sol es trobarà a Sagitari, i llavors seran les estrelles d'Orió les que dominaran el cel de l'hivern. Durant la nit tots els estels semblen dibuixar cercles al voltant de l'estel Polar, ja que aquest és molt proper al punt que assenyala l'eix de rotació de la Terra. Algunes constel·lacions, anomenades circumpolars, no s'arriben a pondre mai per sota de l'horitzó i per això són visibles durant les nits de qualsevol època de l'any. Des de la nostra latitud, algunes d'aquestes són les constel·lacions de l'Ossa Major, el dragó o Cassiopea (és molt característica la seva forma de W). Però què passaria si observéssim el cel des del po nord geogràfic? L'estel Polar es trobaria gairebé al zenit, sobre els nostres caps, i totes les constel·lacions de l'hemisferi nord celest serien visibles durant els sis mesos que duren les nits polars. I si viatgéssim a l'equador, sabríeu dir on trobaríem l'estel Polar i quines constel·lacions veuríem al cel durant les nits de juliol?

Font: E. Herrero, Institut de Ciències de l'Espai (CSIC-IEEC).

No hay comentarios:

Publicar un comentario