I així el telescopi ens ha mostrat que limitats que són els nostres sentits, i com l'expansió de les seves fronteres ens causa desconcert i després comprensió. Qui hagi observat mai a través d'un petit telescopi sabrà a què em refereixo. Si en teniu cap durant aquestes nits d'estiu (l'article va ser publicat durant els mesos de juliol i agost) i podeu allunyar-vos de la contaminació lluminosa de les ciutats, no deixeu escapar l'oportunitat de recórrer alguns racons interessants del firmament. Podeu, per exemple, começar pel planeta Saturn, que 'amaga darrere de l'horitzó oest a primeres hores e la nit, seguint per algunes estrelles dobles com ara Mizar i Alcor, o bé la parella Albireo, al cap de la constel·lació del Cigne. A continuació podeu desplaçar-vos per alguns grups i cúmuls d'estrelles que abunden a la zona de la Via Làctia, fins a arribar a la zona de Sagitari, just damunt de l'horitzó sud, en direcció al centre de la nostra galàxia, on podem contemplar estrelles acabades de néixer entre gegants núvols de gas i pols.
Si teniu paciència i el fred us respecta, podeu aguantar fins a veure sortir per l'horitzó est una petita taqueta difusa, just entre les constel·lacions de casiopea i Andròmeda. Estareu veient la galàxia d'Andròmeda, que es troba a 2,2 milions d'anys llum i és l'objecte més distant visible a simple vista. Només els grans telescopis han permès a l'home comprendre que es tracta d'un gran núvol d'estrelles, una galàxia veïna de la nostra Vía Làctia.
Font: E. Herrero, Institut de Ciències de l'Espai (CSIC-IEEC).
No hay comentarios:
Publicar un comentario