jueves, 30 de junio de 2011

Fi a 32 anys de socialisme barceloní (y II)


Jordi Hereu no ha pogut resistir el càstig de la marca socialista provocada al nostre entendre per diferents motius: des d'una perspectiva general, per la pèssima gestió de la crisi econòmica; en l'àmbit nacional per la resposta tímida respecte al maltractament de l'Estat Espanyol envers Catalunya; i des de l'àmbit municipal, pel cansament d'una acció política erràtica, especialment en el darrer mandat. A sarrià-Sant Gervasi solament una de cada deu persones ha votat Jordi Hereu. Els barcelonins també han dit prou a una manera de fer que ens ajuda a entendre també l'allunyament de la ciutadania de la política i que es concreta en una abstenció crònica de gairebé la meitat dels electors, fet que malauradament sembla no preocupar ja a ningú.

Xavier Trias, el nou alcalde de Barcelona, no ho tindrà gens fàcil. En temps de crisi, i aquesta crisi es preveu llarga i profunda, les sensibilitats esdevenen més fràgils i les necessitats més perentòries. Estem convençuts que el veterà polític convergent n'és molt conscient. Per això aplaudim les primeres intencions declarades hores després de saber-se els resultats que ens indiquen com vol afrontar els dèficits de la ciutat. En primer lloc, "trepitjant el carrer", la millor manera de detectar i escoltar els problemes més importants de la ciutadania. L'altra, "respectant les majories polítiques de cada Districte", esmenantaixí una de les accions més poc democràtiques de l'anterior Govern municipal. Una decisió que ha d'evitar que es repeteixi la paradoxal situació viscuda durant els darrers dotze anys a Sarrià-Sant Gervasi, que permetia que una minoria política governés perquè es decidia a la Plaça de Sant Jaume i no al territori.

No hay comentarios:

Publicar un comentario