Pensar és de dretes (I)

Què faríem sense aquests gurús d'esquerres que ens diuen el que hem de debatrei pensar? Sens dubte el món seria menys divertir, encara que força més intel·ligent. Són gent alimentada als braguers de l'estalinisme, quan les idees només pdien sortir del buró polític. Mori el debat, visca la consigna!, no fos cas que els ciutadans arribesin lliurament a les seves pròpies conclusions. En aquest país nostre, on aquests líders del dogma encara tenen un cert recorregut, hi ha temes que no es poden debatre. S'han d'estigmatitzar i sepultar sota capes de pensament dirigit pels comissaris polítics. Pensar, llegir, debatre? Això és de dretes! Per a què debatre idees si ja tenim sor Maruja Torres! 

El darrer exemple, per descomptat, va de la mà d'un cicle de conferències dels Amics de la Unesco sobre Israel. Titulat "Els dilluns d'Israel", analitza la realitat d'aquest petit país al llarg de deu conferències. Però la bona gent de la Unesco ha comès un greu pecat, condemnat en el catecisme del bon progre amb la pena de l'estigma: han volgut escoltar, per una vegada, l'altra banda. Després d'un cincle de conferències sobre Palestina, que ningú no va intentar boicotejar, ni enviar  l'infern, malgrat que l'ensinistrament de nens per a l'odi o la inculcació dels drets bàsics dels seus ciutadans per part de Hamàs donarien per  molt. Però ningú no es va presentar amb pancartes contra les bombes humanes o el finaçament del terrorisme per part de l'Iran o la corrupció generalitzada.
(Continuarà...)

Font: Pilar Rahola, columna publicada a La Vanguardia el dia 10 de febrer de 2012.