Em temo que passarà una altra vegada... El ministre de Defensa ha donat el permís per mobilitzar els 75.000 reservistes del país, és a dir, pares, fills, comerciants, empresaris, mestres, metges, qualsevol persona que pugui lluitar. I poso aquesta acotació perquè sempre s'intenta deshumanitzar el Tsahal, sense recordar que qualsevol ciutadà amb prou edat és un soldat, quean el país és atacat. Avui, per tant, milers de famílies tenen l'ai al cor, la por a l'ànima i la seva vida es pot torçar de manera tràgica. Tanmateix, passarà una altra vegada... Si com és previsible, la violència empitjora, tornarem a viure el dia de la marmota, aquest que comença amb el relat de la maldat intrínseca d'Israel. Perquè en aquest dia etern, només existeix un botxí.
Per exemple, passarà una altra vegada que diran que Israel ataca sense sentit, la qual cosa destaparà, com deia Julian Schvindlerman, un enginyós invent: uns coets iranians que veu Israel però no veu ningú més del món. Perquè abans d'ara, han caigut més de 8.000 míssils en territori israelià des del 2005, més de 800 aquest any, i últimament la mitjana ha arribat a cinc coets per dia. Això ha implicat el pànic de més d'un milió de persones que han hagut d'anar als refugis diversese vegades al dia, a part de ferits greus i morts. I els darrers coets han arribat a Tel Aviv.
Però ningú no ho ha vist, l'ONU no s'ha escandalitzat i els nostres progres no han protestat. I durant mesos, dia a dia, els coets han anat atacant la terra d'Israel. Ens imaginem només un cet a Barcelona? Però que ataquin Israel amb tecnologia iraniana, des de posicions properes, posant en perill vides i patrimoni, sembla que és molt normal. Així que passarà una altra vegada, que no direm res d'aquests milers de coets, però al primer tanc israelià parlarem d'ocupació, de violència i d'horror. I també passarà que ens parlaran de nens, perquè sempre hi ha jueus malvats que maten nens. Ja passava en l'Edat Mitjana. I tanmateix, crec recordar que a Israel també hi ha nens, que pateixen, tenen pànic, es fereixen, moren, però són com els coets de Hamàs, invisibles. I clar, si no es veuen els coets palestins, ni els nens israelians, només queden els dolents. I passarà una altra vegada que semblarà que sols hi ha unes pobres víctimes palestines abandonades a la seva dissort i un país imperialista que les massacra. I tanmateix, Israel lluita a tots els flancs, envoltat d'enemics que el fuetegen alnord, l'ataquen al sud i l'odien arreu. I a sobre, les primaveres àrabs porten tardors islamistes. Però passarà una altra vegada que tots sabran qui és el dolen, quina és la solució i on és el dolor.
I tanmateix, aquest és el conflicte més complex del món i el dolor està molt repartit. Passarà, doncs, una altr vegada i molts sabran que Israel és el botxí i els altres unes víctimes. I, tanmateix aquests que ho sabran tot, no sabran res.
Font: Pilar Rahola, columna publicada a La Vanguardia el dia 17 de novembre de 2012.
No hay comentarios:
Publicar un comentario