(...Continuació)
Ningú no va escriure cartes ni va intentar parar el cicle ni va negar el dret a la paraula. Però ja hi tornem a ser amb Israel, i aquí el dret a la paraula se'n va pel forat de la intransigència progre, que no per ser progre és menys intransigent. I va ser així que en la primera conferència del professor de Ciències Polítiques Xavier Torrens sobre la democràcia israeliana van aparèixer set furibunds cridant i enarbolant pancartes en què es podien llegir comparacions dels israelians amb els nazis o els racistes sud-africans. A la sala hi havia descendents d'Auschwitz i fins i tot un ciutadà negre que havia patit l'apartheid i ue, sens dubte, no entenia res. En els dies previs totes les entitats ricament subvencionades a les èpoques glorioses d'IC van demanar el boicot i la senyora Maruja va capitajenar els seguidors de la llibertat d'expressió. Només hi ha una veu i una realitat i qui se n'aparta mereix l'ostracisme. I aquests són els que diuen defensar Palestina? Perdoneu, aquest són residus intransigents que tenen por a la diversitat d'opinió i que basen la seva raó en la negació del pensament, tal vegada perquè quan hi ha reflexió lliure, el prejudici i la mentida cauen pel seu propi pes. Per cert, ¿els morts a mans de l'amic socialista sirià també mereixen el boicot? Au, vinga, Maruja!
No hay comentarios:
Publicar un comentario